Com és la seva reproducció?


L'ós és un animal polígam que aconsegueix la maduresa sexual entre els 3 i els 5 anys. Així doncs, al tercer o quart any de vida les ósses entren en zel per vegada primera. El final de la primavera o principi d'estiu marca l'inici de l'estació dels amors dels óssos. Els mascles, esquívols durant la resta de l'any, busquen a les femelles i s’aparellen amb elles després de les mossegades, llepades i carícies de rigor. Una setmana després se separen definitivament.

 

Els mascles recorren enormes distàncies per localitzar a les femelles en zel i poden desencadenar el més dur dels comportaments zoològics coneguts, ja que en el cas en el que l'óssa vagi acompanyada de les seves cries, el mascle pot arribar a matar a tan escassa i preciosa descendència per provocar l'entrada en zel de l'óssa. De fet, les femelles amb criatures fan grans esforços per allunyar-se dels mascles o s'hi enfronten, gairebé sempre amb escassa fortuna, quan la trobada es fa irremeiable. Els mascles intentaran muntar el major nombre de femelles podent produir-se baralles entre diversos mascles per aconseguir a la femella.

   

El que s'engega amb les còpules és un dels períodes més curts de gestació entre mamífers autèntics, aquesta es produeix en plena temporada de tardor, quan més menjar existeix, i sol durar uns set mesos. Cap als mesos de gener i febrer es produeixen els parts a l'interior dels refugis de les seves progenitores; els petits óssos pesen en néixer entre 350 i 400 grams i tenen una grandària equivalent al d'un esquirol quan els correspondria, donada la talla materna, el d'un be de deslletament; són cecs i gairebé no tenen pèl. A més, són incapaços de termorregular-se pel que la mare és imprescindible. El nombre de nous óssos normalment varia entre 1 i 3 podent donar-se casos de 5. Un mes més tard del naixement obren els ulls i als dos mesos ja caminen.

 

És cap als mesos d'abril i maig quan surten de l’amagatall; la lactància nutritiva durant els dos mesos que han passat en l'ossera els permet incorporar-se a l'exterior amb la suficient grandària i pes com per intentar escalar l'enormitat de dificultats que els portaran a l'estat adult. El seu pes llavors ha ascendit fins als 5 o 6 Kg., però segueixen prenent llet fins als sis mesos d'edat. Amb 12 mesos pesen de 20 a 25 Kg. i dels 16 als 18 mesos es produeix la independització de les criatures. L'óssa els deixa i aquests s'independitzen, cosa que aconsegueixen menys del 15% dels nascuts. Els germans solen romandre junts un any mes i l'óssa entrarà novament en zel havent passat dos anys des del part, temps que ha dedicat a la criatura i ensenyament de la seva descendència.