Pla de recuperació de l'ós bru

1. Anàlisi de la situació

No obstant dels resultats obtinguts al llarg dels últims dotze anys, període en el que s’han realitzat varies reintroduccions d’os bru de poblacions d’Eslovènia per considerar els tècnics que eren les de major similitud genètica amb els ossos dels Pirineus, seguint també els paràmetres de l’UICN i d’acord amb el Pla de Viabilitat.

 

Prenent com a paràmetre el nombre de grups familiars d'ósses amb criatures, s'aprecia una recuperació en la població , per la qual cosa pot afirmar-se, amb les degudes precaucions. Que l’aïllament de la població pirinenca ha de ser considerat un seriós problema de conservació. Així doncs, la situació d'amenaça roman i l'ós al pirineu ha de seguir sent considerat com en perill d'extinció. Conseqüentment el Pla de Recuperació ha de ser l'instrument tècnic-jurídic adient per abordar les tasques de conservació de l'ós bru.

 

D'igual forma el nivell de coneixements sobre l'ós bru en general ha augmentat, al mateix temps que l'experiència en la gestió de l'espècie ha crescut enormement. El Pla de Recuperació ha de contribuir a pal·liar els efectes negatius i afavorir una població d’ossos estable als pirineus catalans i la Val d’Aran.

 

En tot cas, cada cinc anys es procediria a una revisió en profunditat del pla, tant a la redefinició de la finalitat i els objectius generals, com al detall de les actuacions concretes previstes.

 

Un altra de les raons ineludibles que fan necessària l’aprovació del Pla de Recuperació és assegurar la viabilitat a llarg termini de les poblacions pirinenques d'ós, incrementant el seu nombre poblacional i la seva distribució, amb les limitacions inherents a la coexistència amb les comunitats i el seu desenvolupament socioeconòmic. L'estratègia orienta i es converteix en la base per a l'actualització dels Plans de Recuperació de les diferent Comunitats Autònomes on l'espècie es troba, tasca aquesta en la qual la coordinació és obligada.