La vida de l'ós al llarg de l'any


La vida dels óssos canvia al ritme de les estacions. En la tardor acumulen greixos per passar l'hivern adormits a l'interior de l'ossera, a la primavera han de recuperar energies i instruir als óssos nounats, mentre que a l’ estiu busquen parella i es refugien en els racons més frescos del bosc.

 

A la primavera, l'ós es desperta després d'un llarg somni hivernal. La pujada de les temperatures i la fusió de la neu són el seu despertador. Fora de l'ossera, conforme es va fonent la neu, reneix la vida. Entre l’abril i el maig, l'aliment és escàs encara, de manera que l'ós passa la major part del temps recorrent el seu territori per trobar una mica de menjar. És molt actiu i es mostra incansable en les seves llargues caminades. També a la primavera, l'ós, animal solitari, inicia la seva vida social. Es frega contra els arbres per marcar el seu territori, dintre del qual coneix fins al més mínim recurs existent.

 

L'óssa dóna a llum entre un i tres óssos.

 

Allà pel mes de maig, l'óssa surt de la seva cova acompanyada d'una o dues criatures i cap al final de la primavera comença un procés d'educació durant el qual la mare els ensenyarà tots els recursos i els perills del seu hàbitat; però els óssos nounats dedicaran molt temps a la seva activitat preferida: el joc.

 

Al començament de l'estiu, l'ós no sol cerca parella sinó que també busca menjar. Per aparellar-se, marquen els arbres per deixar senyals que els permetin trobar-se, sempre que tinguin facilitat de desplaçament dintre del seu hàbitat. L'estiu és l'estació de l'abundància per a un animal essencialment vegetarià i insectívor. En aquesta època, l'ós viu sobretot en el bosc de pins, hagis, avets i roures, on troba aliment, frescor, aigua i tranquil·litat. Quan fa calor, li encanta banyar-se en els rierols. Quan l'estiu és molt calorós, els óssos recorren els boscos frescos dels vessants septentrionals on s'alimenta de multitud de fruits silvestres. En les pastures abandonades o en els marges i clarianes del bosc troba l'essencial de la seva dieta estiuenca, que el naturalista reconeix en els excrements. Al final de l'estiu, el menjar encara segueix sent abundant al bosc.

 

A finals de setembre els dies es van fent més curts i les temperatures comencen a descendir: és el preludi de la tardor. La tardor és l'estació més important per a la supervivència de l'ós, ja que és quan ha d'acumular greix per fer front al somni hivernal i a la reproducció. Però l'aliment és més o menys abundant segons els anys. Les fonts d'alimentació de l'ós són diverses i de vegades estan allunyades, de manera que necessita disposar de facilitat de moviments i de tranquil·litat en els llocs on troba el seu sustento. Durant aquesta estació, el senglar s'alimenta en els mateixos boscos que l'ós, la qual cosa li converteix en un perillós competidor. A més, les batudes per caçar senglars poden provocar molèsties als óssos, just quan necessiten alimentar-se amb tranquil·litat per sobreviure al pròxim hivern. Les reserves grasses de les ósses, per exemple, són un factor essencial per a la reproducció i per a la viabilitat futura de les cries. Al novembre o desembre el clima es fa més cru i l'ós redueix els seus moviments.

 

És a l'hivern quan l'ós prepara el seu somni hivernal; per a això, excava una cova de petites dimensions en un lloc tranquil i de difícil accés per a l'home, o se serveix d'una cova natural en algun vessant abrupte on camufla l'entrada amb branques o permet que la cobreixin les primeres nevades. Les femelles passen l'hivern en una cova on pariran i criaran. En l'ossera, l'ós prepara un jaç vegetal on dormirà enroscat. Quan torna la primavera, l'ós detecta un augment de la temperatura exterior i es desperta. Durant els hiverns suaus i amb menjar abundant de la tardor anterior, alguns óssos fan alguna sortida fora de l'ossera.